Ovidi Montllor

Ovidi Montllor

1. Cerca informació sobre qui era Ovidi Montllor. Explica la seva vida i quin tipus de cançons va fer.Ovidi Montllor i Mengual va néixer a Alcoi el 1942. La seva família, d'origen pagès, feia temps que s'havia traslladat a Ciutat per a treballar a la indústria tèxtil. Des dels primers anys, l'Ovidi, tal i com li deien els seus amics, pren consciència de les greus desigualtats que havia portat la guerra civil, i ja el 1959 es té constància del seu ingrés al Partit Comunista d'Espanya. De la mateixa manera, com a preludi a la seva trajectòria, va destacar aviat com a actor, formant part des del 1961 del Grup Teatral La Cazuela d'Alcoi. Aquesta primera experiència li serveix com a trampolí per a viatjar a Barcelona on formarà part de diverses companyies teatrals a partir de l'any 1964.

2. Penja la lletra de dues de les seves cançons i explica-les.

3. Què vol dir aquesta frase dita per ell: Ja no ens alimenten molles, ja volem el pa sencer.

4. Què és el que més t'ha cridat l'atenció de la seva vida? Per què? Resumeix en tres línies el seu pensament sobre la vida.
"No hi havia a València dos amants com nosaltres.

Feroçment ens amàvem des del matí a la nit.
Tot ho recorde mentre vas estenent la roba.
Han passat anys, molts anys; han passat moltes coses.
De sobte encara em pren aquell vent o l'amor
i rodolem per terra entre abraços i besos.
No comprenem l'amor com un costum amable,
com un costum pacífic de compliment i teles.
Es desperta, de sobte, com un vell huracà,
i ens tomba en terra els dos, ens ajunta, ens empeny.
Jo desitjava, a voltes, un amor educat
i en marxa el tocadiscos, negligentment besant-te,
ara un muscle i després el peçó d'una orella.
El nostre amor és un amor brusc i salvatge,
i tenim l'enyorança amarga de la terra,
d'anar a rebolcons entre besos i arraps.
Què voleu que hi faça! Elemental, ja ho sé.
Ignorem el Petrarca i ignorem moltes coses.
'Les Estances' de Riba i les 'Rimas' de Bécquer.
Després, tombats en terra de qualsevol manera,
comprenem que som bàrbars, i que això no deu ser,
que no estem en l'edat, i tot això i allò.

No hi havia a València dos amants com nosaltres,
car d'amants com nosaltres en són parits ben pocs." 

xerra de dues persones que se estimen i es coneixen i es respecten i passen experiencies junts 

Passem, passant

amb el que ens donen.

Vivim, mirant
aquells que viuen bé.
Somiem desperts
els ous que mai no ens plouen.
Dormim, cansats
no volent despertar més.

Despertem, emprats,
per anar fent món.
Morirem matats
pels seus directors.
Que seran els qui després
firmaran la Història.

Quines penques, Senyor!
Quina burla mes forta.

I encara es posen forts,
i s'encenen de ràbia,
i criden contra aquell
que després del treball
s'atreveix a pensar,
sol a casa, i de nit.
Ben barrada la porta.