Exercicis de puntuació

Exercicis de puntuació

EXERCICIS DE PUNTUACIÓ

 Exercici 1. Col·loca correctament els signes de puntuació dels diàlegs en aquest fragment del llibre El codi Da Vinci. Fixa’t en l’alternança entre tercera i primera persona. Observa que hi ha diàlegs, però també hi ha algun pensament interior, que ha d’anar entre cometes.

Un cop va haver acabat, l’albí va somriure i va dir Sí, això és exactament el que em van explicar els altres En Saunière va recular una mica ¿Els altres? va pensar També els he fet una visita va dir amb to burleta a tots tres. Tots han confirmat el que m’acaba d’explicar De sobte en Saunière va entendre que els seus tres sénéchaux, seguint al peu de la lletra el procediment establert, havien explicat la mateixa mentida abans de morir. Formava part del protocol. L’atacant va tornar apuntar-lo amb la pistola Quan vostè sigui mort, jo seré l’únic que coneixerà la veritat De sobte es va fer càrrec de fins a quin punt era horrorosa aquella situació. Si jo moro va pensar la veritat es perdrà per sempre més. Instintivament va arrossegar-se per provar de posar-se a cobert. Brown, Dan. El codi Da Vinci. Ed. Empúries. Exercici 2. Escriu tots els signes de puntuació que falten en aquests textos. Reescriulos a sota correctament. Un dia cap al tard va sentir que algú pujava l’escala coneixia els passos de tots els qui venien a casa seva li bastava haver-los sentits una vegada per poder endevinar sempre qui pujava a veure’l però mai no havia sentit aquella mena de trepig algú que es deu haver equivocat va pensar car ell vivia a l’últim pis però immediatament va dirse no vénen ací són els passos d’algú que no ha vingut mai però vénen ací ` Exercici extre del llibre 1.000 exercicis de nivell C. Text de Manuel de Pedrolo Exercici 3. Puntua el text següent. Posa majúscules cada cop que hagis fet un punt i seguit o un punt i a part. A la tarda l’aigua s’ensenyoria de la població de barraques i Lalo que tenia dots de cabdill lluitava tenaçment tapava les escletxes amb quitrà i reforçava el sostre amb planxes metàl·liques amb tot el que podia trobar que parés la pluja Però la humitat penetrava insidiosament i aliant-se amb la terra donava naixença a un fang negrenc i fètid veus digué don Monxo amb els ulls mig closos sempre és igual sempre les dones pul·lulaven pel barri descalces amb les cames brutes de fang fins als genolls es recollien les faldilles amb un mà i dedicaven l’altra a les múltiples feines imposades per una existència on tot escassejava menys el dolor i la misèria. Exercici extret del llibre Taller de puntuació, EAPC Si voleu reforçar la puntuació, us recomanem el llibre Material didàctic per al taller de puntuació de textos, de l’Escola d’Administració Pública de Catalunya



  

La població espanyola al segle XIX

La població espanyola al segle XIX

1. Cerca informació sobre la població espanyola al segle XIX. En fas un esquema.

         

         

Espanya en el segle XIX: la població

El creixement demogràfic. La població espanyola va créixer considerablement al llarg del segle XIX, però en unes proporcions menors que en d’altres països europeus. Així, entre 1787 i 1900, Espanya va passar de tenir poc més d’onze milions d’habitants a superar els divuit milions, un augment superior al 60%. No obstant això, la mortalitat es va mantenir lleugerament més elevada a Espanya que a d’altres Estats europeus, fet que explica que el creixement demogràfic espanyol fos més baix que en d’altres països del seu entorn.

Evolució demogràfica d’alguns països europeus en el segle XIX en relació a Espanya i Catalunya:

	Població		Augment 1800-1900	Taxa de mortalitat el 1900	Taxa de natalitat el 1900
	1800	1900
Alemanya	24.500.000	50.600.000	106,5%	22 per mil	36 per mil
Espanya	11.500.000	18.600.000	61,7%	29 per mil	34 per mil
Gran Bretanya	10.900.000	37.000.000	239,4%	18 per mil	29 per mil
Itàlia	17.200.000	32.500.000	89%	24 per mil	33 per mil
Catalunya	900.000	1.900.000	111,1%	23,5 per mil	27,6 per mil

Aquest increment va produir-se gràcies a una lleugera disminució de la mortalitat i el manteniment d’una elevada taxa de natalitat. El descens de la mortalitat va produir-se com a conseqüència de l’augment de la producció agrària i de la millora de la dieta alimentària, amb la qual cosa la població es va tornar menys vulnerable a les malalties. Com a conseqüència, les grans epidèmies que durant l’Antic Règim havien delmat la població van anar desapareixent de mica en mica. La mortalitat infantil va disminuir notablement i l’esperança de vida va augmentar de manera progressiva. També hi van contribuir unes millors condicions higièniques i els avenços mèdics.

Aquest augment demogràfic, però, no va ser homogeni a tota la Península i al llarg del segle el pes demogràfic de la perifèria va anar augmentant en relació a les regions de l’interior del país. D’aquesta manera, allà on es va produir un creixement més gran va ser a Catalunya, el País Basc i Navarra, gràcies al desenvolupament industrial; Llevant, Navarra i La Rioja, gràcies al desenvolupament de l’agricultura comercial; i Madrid, pel fet de ser la capital del país. És a dir, les regions més avançades econòmicament van ser aquelles que van créixer per sobre la mitjana estatal.

dilluns, 23 de novembre de 2015

 1. Cerca deu imatges espectaculars sobre paisatges, les penges i les descrius. Explica també per què t'agraden tant.

me agrade aquest paissatge per que pareix que tot esta cobert de una crema o una espuma i mola molt

aquest pqissatge m agrade per que es un cami molt guapo i me encante el color que tenen els abres

me agrade aquest paissatge per que convina molt be l aigua i les montanyes

me agrade aquest paissatge per que em semba que le vist pero no se on a lo millor a una peli o algo no se pero me agrade molt

els abres tenen una forma rrare i trob que es un paissatge molt guapo

aquest me agrade per que me encanta la ma

me agrade aquest paissatge per que trob que la nature es lo mes expetecular que hi ha